Els nens i nenes de Sisè vam cantar una cançó molt bonica de Nadal " QUAN SOMRIUS "i al final de la cançó els nens i nenes de darrera vam aixecar unes cartolines blanques i vermelles on hi havia unes lletres que deien BON NADAL i els de davant van bufar ben fort uns cors vermells de paper.
Mentres cantàvem a la pared s´anava projectant els dibuixos de nadal que nosaltres mateixos haviem fet.
Els nens i nenes de Cicle Superior de l´Institut Escola de Sant Joan de les Abadesses, vàrem felicitar als alumnes de Le Palais sur Vienne i desitjar-los un Bon Nadal i Feliç Any Nou 2012. Ho vam fer cantant aquesta cançó.
Dilluns 12 de desembre vam anar al Palmàs perquè en Ramon Alabau ens va venir a llegir dos contes. En Ramon Alabau és un professor jubilat, que ens va fer el favor de venir a explicar dos contes. Dels dos contes el que em va agradar més va ser el primer. El del nen i el llop. Ara l’explicaré:
"Anava de un nen que mai tenia cap amic, mai anava a jugar amb els seus companys, fins que una nit va sentir una udolada d´ un llop. No se sentia gaire lluny. El nen va sortir per la finestra i va veure un llop que mirava des de baix, el nen va veure que el llop el mirava amb una cara de pena. El nen va baixar al rebost va agafar una mica de cansalada i pa, li va donar al llop que en el mateix moment se’l va menjar. La nit següent va tornar una altra vegada i el nen li va donar més menjar.
Fins que una nit va sentir un tret, el nen va sortir per la finestra l’únic que va veure va ser un bassal de sang sobre el terra. Es va ficar al llit i a matí següent es va endinsar al bosc. Es va trobar el llop estirat al terra i va veure que tenia una bala a la cama. Va anar fins al poble, va agafar medicaments i va anar a curar al llop.
Cada dia li portava menjar i li curava la ferida. Fins que un dia va tornar a aparèixer sota la finestraperò el nen no li va donar menjar com sempre si no que, el va espantar perquè va pensar que els homes del pobletornarien a fer-li mal.
El va fer marxar i va pensar que un humà i un llop mai podrien ser amics.
A mi em va agradar molt perquè era una història sobre l’amistat i els sentiments. L’altre conte també em va agradar molt però em va agradar més aquest.
Els nens i nenes de sisè ens vam disfressar de castanyers i castanyeres i vàrem anar a totes les classes de l´escola a recollir castanyes.
A la tarda tots els nens i nenes de Educació Infanti i Primària vam cantar cançons de tardor, dirigits per la nostra professora de música Anaïs. Va estar molt bé.
Al llarg de la Primària, el nom de la classe ha canviat i hem fet un recorregut per moltes de les fonts del nostre poble.
Com cada any, quan comencem un nou curs, anem a la font que dóna nom a la classe i ens fem una foto per penjar-la a la porta d´entrada.
Aquest any, els de 6è som LA FONT DEL COVILAR.
El dia que hi vam anar era al matí i feia fred, encara no hi tocava el sol en molts dels llocs que passàvem, però no vam tenir fred ,ja que no vam parar.
Quan vam sortir de l`escola vam anar amb parelles fins al supermercat Dia, i a partir d`aquí fins passar la carretera, vam anar en fila d`un perquè si anàvem de dos podria ser molt perillós. Hi ha un altre camí, però hi havia molt de fang i la Núria i la Montse van pensar que no era bona idea.
Finalment vam arribar a LA FONT DEL COVILAR, allà no estàvem sols, ja que hi havia alguns cavalls i un poni, després de tirar algunes fotos, vàrem seure al costat de la font i vàrem recitar la vaca cega, i en Joan ens va filmar.
Abans de marxar vam posar la sardana de la font del covilar i a ballar la sardana s´ha dit.
Després vam tornar a l´escola , i ens ho vam passar molt bé.
